performance art a les Capelles del Convent amb Garbage Guerrillera i Frank Trobok //

Garbage Guerrillera

(Colòmbia)

El cambuche
Quan vaig desempaquetar les caixes i vaig veure que estaven trencades, vaig pensar que tot el que havia construït s’havia congelat. Aquesta relació tan íntima que establim amb un lloc, quan hi bolquem tota la nostra energia, no es pot condensar en cartó. Les parets ens han vist nues. El llit conserva l’olor dels nostres orgasmes. El sabó, ja mig gastat, s’aferra a una cantonada del rentamans.
Els objectes són com extremitats d’ús quotidià. El reciclatge és la nostra millor obra d’art. La performance comença quan arrosseguem una cadira trencada, una làmpada sense pantalla o una fusta esberlada d’un racó a un altre de la ciutat. Molts pesen més del que aparenten. A d’altres se’ls noten les vides passades, les cases que van habitar.
La planta que som en aquest terreny necessita més que aigua. Competeix per l’espai, per l’aire, pel sol. I els ocells, que un dia semblaven còmplices, ara es mengen els fruits verds i se’n van sense acabar-se’ls, sense importar-los tot el que li ha costat a l’arbre arribar fins aquí.
Quatre línies marquen la frontera entre vida i art: un quadrat màxim, sense dret a més.
I quan te’n vas, deixes tant… perquè les caixes mai són suficients, i el temps tampoc.
Sempre s’ha de tornar al basar a comprar un altre cop el ratllador de formatge.
Serem una sopa de mirades amuntegades, condimentada amb colonització.
La m e t r ò p o l i ho roba tot de la perifèria: la força de treball, les estètiques, els gestos, el dolor.
Després ho emmarca, ho il·lumina, ho ven més car.
Per què?

Acció en col·laboració artística amb Luie Farhat i Raul Duque Valenzuela.